Error per exçés, comprovat en el velocímetre del cotxe assajat: 9'2%

Acceleració de 0 a 100 Km/h: 12"8

400 m sortida parada: 18"9

1000m sortida parada: 36"1

Velocitat màxima aconseguida en autopista, amb uns quants km de llançament i en condicions molt favorables: 159'9 Km/h

Consum de benzina, promig de diversos desplaçaments, en diverses condicions de circulació: 10'4 l/100km

Aquestes dades foren obtingudes en cada cas, amb un mínim de deu assajos, sempre en ambdós sentits i amb dos persones a bord. Tanmateix i a pesar de les proves fetes amb altres arbres de leves, aquestes dades corresponen al cotxe de sèrie,

tal qual surt de factoría per sa venta al client, després d'un rodatge adequat d'uns 5000Km i a més, tenint en compte per tots les càlculs, l'error comprovat en el velocímetre.

Principals característiques tècniques:

Motor: De quatre cilindres i vàlvules en cap, col·locat transversalment i inclinat 40º. Diàmetre/carrera (mm): 76'7x70; cilindrada: 1294cc; relació de compressió: 9'8:1; potència: 75cv DIN a 3.000 RPM

Transmissió: Tracció davantera; embragatge: monodisc en sec amb comanament hidràulic, resort de diafragme i 180mm de diàmetre del disc; caixa de canvis de 4 velocitats sincronitzades (llicència Porsche) i marxa enrera.

Direcció: Del tipus cremallera, amb una relació 15'6:1 i un diàmetre de gir de 10'6 metres.

Suspensió: Davantera: Rodes independents amb barres de torsió longitudinals, regulables. Triangles articulats formant paral·lelograms i barres estabilitzadres a més d'amortidors hidràulics telescòpic sde doble efecte. DArrera: Rodes independents amb barres de torsió transversals creuades entre sí. Braços de suspensió longitudinals remolcante les rodes. Barra estabilitzadora, a més d'amortidors hidràulics telescòpics de doble efecte.

Frens: Posteriors, tambor de 216mm i davanters de disc, amb circuit de frenada independent. Servofre Bendibérica, tipus Master-Vac.

Pesos: En buit i ordre de marxa, 940 Kg. Amb càrrega, autoritzat fins 1340 Kg

Jorge Bäbler -- Jorge A. Viñals
fre i gas alhora, que la part posterior partís transformant-se el comportament en sobrevirador. De tota manera, no recomano allector inexpert que ho intenti, ja que requereix força hores l'aconseguir a la perfecció que el vehicle reacccioni com un desitja.La direcció, molt precisa i ràpida, m'ajudà en le meves "imitacions", de manera que em vaig mantenir per lo negre, sense "trepitjar les floretes". Tot i ser un vehicle alt, respecte a altres de la competència, curiosament no és en absolut sensible al vent lateral, qualitat molt important en autopista, i justament s'alçada em permeté fer una mica de les meves en camins forestals, sense por d'arar-los amb el càrter. La suspensió lleugerament dura, els amortidors amb un taratge adient, contribuiren a les bones impressions que vaig obtenir en aquest assaig.

La palanca de canvi té un recorregut excessiu, tipus camió, amb el que els canvis de velocitat es tornen lents i incòmodes, ja que per introduïr la 3ª és necessari moure le cos separant l'esquena del seient, com si sobrés sujecció! M'imagino que l'usuari d'estatura més aviat baixa, que ah de conduïr a prop del volant per arrivar als comanaments, haurà de realitzar esforços sobrehumans per clavar la palanca de canvis en el tapissat si vol introduïr la segona velocitat.

El motor i l'estabilitat tenen molt poques coses crititcables. En tot cas, la barra estabilitzadora posterior és excessivament tova, de manera que en entrar en un viratge, d'una forma poc ortodoxa s'eleva del terra la roda posterior, que es trova a l'interior de la dita corba. Aquest fet, molt espectacular, no influeix sensiblement en al conducció, però sí és molest, com s'ha vist en força ral·lis, que els soldadures del xassís on van subjectats els braços de suspensió cedeixin davant grans esforços cedint en conseqüència tota la suspensió posterior del costat on hagi succeït.

Al motor li manca, pel meu gust, un xic d'elasticitat i en marxes llargues, sobretot si el vehicle l'ocupen quatre persones, li falta "punch" com es diria en termes boxístics, ja que s'ha de portar-lo molt alt de règim per apreciar l'acceleració.

En general es tracta d'un vehicle de grans atractius i qualitats, ene l que la despreocupació dels responsables de sa fabricació fan que apareguin tonteries fàcils de subsanar, però de vegades condicionen que l'usuari es cansi d'elles i esculli per aquest motiu insignificant un altre model del mercat. Tot i així, a mi personalment, m'ha convençut el Simca 1200 Special.

Prestacions i consum

cedit, produïnt-se un lleuger conat de seient-cub, pel que vaig fruir de mes sujecció lateral ue el sofert comprador d'aquest automòbil.No només es va assegut malament per la conducció esportiva, a més es queda un cec quan plou molt degut a la poca eficàcia dels netejaparabrises. La que tindria que ser la velocitat màxima d'aquests, doncs té dos velocitats per seleccionar, es mostra massa lenta, si plou com tots esperàvem no fa gaire i a més al superar els 110Km/h , les escombretes perden tota adherència amb el vidre, convertint-se el parabrises en un aquari amb el perill que això representa.

Per començar, el quadre d'instruments no està a l'alçada del preu que costa el vehicle, ni a les prestacions que poseeix. El contavoltes és d'un tamany excessivament moderat, sent difícil sa lectura i impossible quan els amplis radis del volant te'l tapen, cosa que succeeix gairebé sempre que no es tingui la direcció completament recta. Falta sobretot un aparell per mesurar la pressió de l'oli i un comptaquilòmetres parcial ¿Que costa posar-los? Això sí, té un pilot que indica qualsevol anomalía en el circuit de frens, colocat a l'esquerra del conductor, en un tablier que imita molt pobrement la fusta. Sembla un "vull i no puc". Tampoc els seients son a l'alçada de les prestacions del vehicle. Sort que en el Simca assajat, li haven arrencat els molestos botons del tapissat que es claven just en la columna vertebral i que el que havia emprat el cotxe abans meu, "pesa" una miqueta, de forma que el seient del conductor havia

El que no m'agrada del Simca 1200 Special

És una pena que a aquest cotxe amb totes les propietats per ser un dels millors del mercat nacional, dins de sa categoría, li falti aquest dallonces, diguem-li ganes de fer les coses bé, amb cura, sobretot en detalls de finalització.

Totes aquestes qualitats no tindrien cap valor si el Simca 1200 Special no disposés d'un motor amb bones prestacions. En efecte, es tracta d'un motor amb "nervi", com crec recordar deia una publicitat de la pròpia casa. Puja amb facilitat de voltes, fins al punt que és fàcil pasar-lo si es volen respectar les indicacions de la casa. El consum de benzina és molt acceptable, sobre tot anant fort i després de les "pallisses" que portava a sobre el nostre cotxe d'assaigs, el consum d'oli era inapreciable.

Com darrer punt positiu del vehicle, s'ha de mencionar la magnífica calefacció i sistemes de ventilació, així com la posibilitat de desentelar la lluna posterior.

 

Fa un temps que "Fórmula" disposa d'un Simca 1200 Special cedit gentilment per Chrysler España, per proves. per nossaltres, els pilots que participàvem asiduament al Campionat d'Espanya de Ral·lis, ens resultaba "familiar" sa presència, ja que allà on el vèiem aparcat, allà era en Jorge A. Vinyals amb la seva càmera fotogràfica. Perteneixien ambdós a aquest cercle tancat, aquesta família, més aviat aquesta mena de circ ambulant que formem els interessats en l'esmentat campionat.

El Simca 1200 Special ha demostrat mitjançant els "desafiants" i ,en especial, per part del pilot oficial de "Chrysler España", Ricardo Muñoz, que en grup 1 és un cotxe difícil de batre, referint-nos a vehícles de fabricacio nacional naturalment, pel que a l'integrar-me a "Fórmula", desseguida vaig demanar que em deixessin provar-lo per així satisfer la meva cusiositat, més com a pilot que com usuari normal, després de veure els resultats i temps que aconseguiren els seus pilots.

El que m'agrada del Simca 1200 Special

Sobre gustos no hi han disputes, però al meu parer la carrosseria, més aviat la estètica d'aquest vehicle, no és ni lletja ni bonica: és purament funcional, amb certa personalitat.

Tombant el respatller del seient posterior, s'aconsegueix convertir un cotxe eminentment familiar en un semifurgoneta, amb els conseqüents aventatges de poder transportar nombrós equipatge ó embalums, de gran utilitat per la mestressa de casa en ses compres, pel viatjant amb un ampli mostrari... i per nosaltres, els "tifossi" en les assistències de ral·lis. Mercès a l'excel·lent visibilitat, es poden iniciar traçades perfectes, sense tenir el vehicle cap angle mort que t'impedeixi veure l'interior de les corbes. El volant, de dimensions agradables i els pedals en bona posició per fer el "punta-tacó" , conviden a una conducció esportiva. És un dels vehicles que he provat que més sensibilitat i eficàcia de frens té, permetent realitzar amb molta precisió sorprenents apurades de frenada, sense la més petita sensació de perill ó inseguretat. És notable l'abús de frens que s'ha de dur a terme per a que aparegui el "fadding", en totcas, aconsellaria a participants en competició canviar les pastilles dels frens a disc anteriors (darrere són de tambor) i el líquid dels mateixos, per altres més adients per la pràctica de tan dura prova.

Una altre sorpresa agradable per mí en aquest assaig fóu l'estabilitat del Simca. Estic perfectament d'acord que un tracció davantera sol tenir una estabilitat més que suficient per l'home de carrer, l'usuari normal, però tinc fonamentades objeccions contra conduir al límit aquest tipus de vehícles per allò d'estar acostumat al "contravolant" i no a encarar com un raig la cuneta quan entres un xic ràpid a una corba de tancat angle.Tanmateix, aquesta qualitat sotsviradora dels tot-davant, no és molt acusada en aquest Simca; més aviat tendeix cap a una estabilitat neutra, s'agafa excel·lentment en corbes ràpides, que s'agafen a gran velocitat, i en corbes tancades em vaig proposar "imitar" a Munari, aconseguint,a base de lleugers tocs de

Assaig :

Simca 1200 Special

per: Jorge Bäbler, rallyman (traducció al català: Didac Sergi Martín Torres)