A finals dels setantes, l'equip oficial SEAT dominava el campionat d'Espanya de Ral·lis amb els potents 1430 i 124 1800 i 2000 en grups IV i V, i els cotxes de Chrysler España es trobàven, per ser un equip oficial, massa lluny dels caps de cursa delq ue els agradaria. En categoríes inferiors (grups I -sèrie- i II -sèrie lleugerament modificats-) en canvi si teníen éxit, per tenir excel·lents cotxes, i pel gran nombre d'ells que hi corrien, dintre de la copa de promoció "Desafío Simca" (després "Desafío Chrysler", després "Desafío Talbot" i avui día "Desafío Peugeot"). El problema era que aquells cotxes tenien motors de menor cilindrada que els SEAT, Lancia Stratos, Porsche 911 i similars que copàven habitualment les posicions d'honor. Els Simca 1000 i 1200 anàven, doncs, curts de potència en les categories superiors. El Simca 1000 Rallye era un bon cotxe de ral·lies,petit, lleuger, potent i barat, que va servir d'entrada a l'especialitat a un bon munt de pilots (pel que ha esdevingut tot un mite dins l'especialitat, sobre tot a França, on es vengué una versió final molt més potent i gairebé llesta per còrrer), mentre els Simca 1200 Special i el Ti (1294cc 75cv i 1442cc 85 cv en les respectives versions de sèrie) eren un xic més pesants, però molt robustos, fiables, fàcils de conduïr, dotats de molt bona suspensió i amb una longitud just per sota dels 4 metres. Aquest darrer era el buc insignia de la marca al Campionat, i va donar alguns bons resultats en els ral·lis més durs i aquells disputats en condicions climàtiques adverses. Fins i tot, lany 1978, un dels Simca 1200 Ti oficials, pilotat per Pío Alonso, va guanyar el XIIè ral·li Firestone, puntuable pels campionats d'Espanya i d'Europa de ral·lis, sota una pluja torrencial, davant no només dels seus adversaris del campionat espanyol, sinó a més a més, davant de les figures del campionat europeu.
Tot buscant potència, s'adaptà elChrysler 180 que tantes alegries donava al departament de competició de Chrysler España al Campionta d'Espanya de Turismes a circuit. D'estampa espectacular i amb una potència similar als dels 124, no va poder batir-los regularment, potser era un cotxe massa gran i pesant per la disciplina, però sobretot li mancà desenvolupament i manteniment. Ja que no quedàven més cotxes a la gamma del fabricant -el Dodge 3700 ja no es fabricava, i a més, era l'antítesi d'un cotxe de ral·lis- així que l'única solució possible passava per augmentar generosament la potència del Simca 1200. Partint dels 1442cc d'aquest, no hi havia manera d'augmentar-li la cilindrada més enllà d'uns insuficients -per la potència desitjada- 1600cc, pel que es descartava trovar potència a base de capacitat. Només quedava la sobrealimentació, i dins d'aquesta -suposo que descartant el compresor per qüestions de tamany- Alicio Romero va acoblar un turbocompresor al motor del Ti. Els turbos, dins de l'automoció, eren encara aleshores, una novetat, una tecnologia en desenvolupament de la que faltava molt per descobrir. Es feren les proves que es jutjaren convenients, i que el pressupost permetia, i començàren les participacions del nou Simca 1200 Turbo grup V -categoria de prototips- a la temporada '79; mentre durava en carrera el nou cotxe era extremadàment ràpid, mercés a sumar a les seves magnífiques qualitats prèvies una potència potser fins i tot superior a la de gairebé tots els contrincants (segons el meu parer, superior als 170cv), però trencava sempre. La manca d'assaigs (conseqüència del deficient pressupost destinat) per fiabilitzar el conjunt i compendre la mecànica del turbo (com hem dit, aleshores gairebé desconeguda, i com a prova que encara va passar temps fins que algú va compendre la necessitat d'intercalar un intercooler a l'admissió per protegir el turbocompressor i a més evitar la pèrdua de potència funcionant a altes temperatures ambientals) va condemnar el projecte a una mort prematura davant la manca de resultats.Tot i així, aquell any 1979 Chrysler España aconseguí proclamar-se campiona d'Espanya de Ral·lies. L'any següent, ja només van còrrer Simques atmosfèrics, i a més, ja com a Talbot a resultes de la compra del fabricant per part de Peugeot.
Foto cedida per en Caladi
Peu de foto:
La màxima novetat al parc tancat, era la presència del Simca 1200 Ti gr5 oficial d'Eugenio Ortíz, proveït de motor dotat amb turbo. El cotxe havia sigut provat amb anterioritat i el seu motor havia aguantat vint-i-dues hores, amb un canvi tancat i iantes estretes per no danyar la transmissió, el Simca turbo durà molt més del que molts pensàven.
Als primers llocs, Eugenio Ortiz DONAVA TOT UN RECITAL en el que s'intercalava sempre entre els millors amb el seu novíssim cotxe.
Tanmateix el RECITAL del Simca, no durava molt, i rere el tram de l'Almenara, on perdia el maniguet del turbo, i més endavant l'escapament, el motor del Ti es resentia i finalment fóu una vàlvula, la que deixà el ral·li sense son principal animador; amb aquesta retirada Marc Etchevers (Porsche -Vara) i Bragation (Lancia Stratos), quedàven tranquils en cap, seguits de Rueda amb Renault Alpine 1800